Conferència: «el procés català vist des del Nord»

Dijous 20 de setembre passat, la Casa de la Generalitat a Perpinyà i el Comitè de Solidaritat Catalana organitzaven una conferència sobre el tema «el procés català vist des del Nord». Hi participaven tres elegits nord-catalans. L'Annabelle Brunet és consellera departamental, i tinent al batlle de Perpinyà, encarregada de les relacions amb la universitat. El Nicolas Garcia és vice-president del consell departamental, i secretari del Partit Comunista. El Jean-Paul Billès és batlle de Pesillà de la Ribera, i és un dels elegits a l'origen del manifest per la llibertat dels presos polítics. L'ajuntament de Pesillà de la Ribera acull l'exposició fotogràfica de la Roser Vilallonga «un poble, un país, un anhel» fins al 28 de setembre.

Aquesta conferència coincidia amb l'aniversari dels fets ocorreguts l'any passat a Catalunya: escorcolls i arrestacions a les conselleries, policia que pretenia entrar a la seu de la CUP sense cap ordre judicial. Aquells dies també vàrem veure com es violaven unes determinades llibertats individuals aferents a la llibertat d'expressió, com una de tan antiga com el secret de les correspondències, o els atacs repetits a Internet: censura i bloqueigs de webs, confiscació de noms de domini .cat, detenció de Pep Masoliver, director de l'àrea d'informació i sistemes de la Fundació puntCat, accions durament criticades per la Internet Society (ISOC).

L'Annabelle Brunet ens contesta que no està veient el procés català, diu que l'estem vivint també a Catalunya Nord, que aquest poble també és poble nostre. Es va poder fer a Perpinyà prou ràpidament una moció municipal, tot i que era menys ambiciosa que el manifest iniciat pel Jean-Paul Billès que finalment també va ser signat pel batlle de Perpinyà el 31 d'agost passat. Tractant-se de la capital de Catalunya Nord, és molt important de cara als elegits del sud. La trobada de batlles a Prats de Molló va ser un moment molt fort. Hi ha gent concernida i amb ganes d'avançar. Tanmateix, constata que per molts batlles, encara hi ha prou desconeixement. Pel que fa als mitjans, molts no volen investigar, i escolten els seus corresponsals. La tinent al batlle considera que és impossible callar una vegada hagis entès la situació. Més tard, responent a qüestions, l'Annabelle Brunet, que és advocada, ens explica que el col·legi d'advocats de Perpinyà, que té vincles amb el col·legi d'advocats de Catalunya, va ser reticent a votar mocions a favor dels presos polítics, el que demostra el grau de desconeixement que encara subsisteix, i la feina que queda per fer.

El Nicolas Garcia comença afirmant que tot el que s'ha guanyat, ha sigut per la militància. Des del punt de vista democràtic, la situació és molt greu. Li sembla molt preocupant quan la Guàrdia Civil entrés a les conselleries. Tractant-se de la mobilització a Catalunya Nord, pensa a l'encop que ha sigut molt important, ja que hem vist molta gent manifestar-se més enllà dels cercles militants habituals, i que s'ha pogut concretar accions importants, i que també ha sigut dèbil, si pensem que França hauria de reivindicar amb particular contundència les llibertats  democràtiques, que són afer de tots. La independència de Catalunya, ho decidiran els catalans, en virtut del dret a l'autodeterminació, però l'aspecte democràtic és universal. Els judicis polítics, quan arribin a les instàncies europees, faran jurisprudència democràtica a tot Europa. Si ho deixéssim fer, qui sap què pot passar? Qui impedirà els governs de prohibir manifestacions? Això, en definitiva, «va de democràcia». Tal com ho veu, el moviment cap a la independència és irreversible, n'és convençut observant la història d'Espanya i de Catalunya aquests darrers segles, i l'augment de la voluntat independentista des del 2010. Avui, tot i les condicions difícils, el govern català pot gestionar políticament qualsevol situació, quedant-se a la situació actual, evolucionant cap al federalisme, o implementant la independència. Es pot adreçar a la seva població per saber què vol.

El Jean-Paul Billès recorda que abans de l'1-O, el consell municipal va fer una foto amb un cartell que deia «les urnes no mosseguen». La seua acció és a favor de la llibertat d'expressió, i del respecte del vot dels electors. El va sobtar la gravetat dels fets del 20-S, que és la resposta d'un estat brutal que va sorprendre tothom. El Jean-Paul Billès, com molts batlles de municipis petits, no pertany a cap partit polític perquè, segons diu, no se sent la força per compartir totes les idees d'un partit. Els vincles que té amb el sud no són d'avui, sinó més aviat de la sortida de la dictadura, quan va realitzar que era del band de la gent reprimida. L'espai europeu té valors democràtics, que suposen que cal garantir la llibertat d'expressió de la gent. A Catalunya, hi ha 700 batlles perseguits, mentre que la República Francesa es fonamenta sobre valors i llibertats fonamentals i democràtiques. D'aquí ve el manifest per la llibertat d'expressió, i també llibertat de reunió, d'opinió, dels sindicats i d'associació, que de 12 signatures inicials va ser signat per 100 batlles. Són sobretot «petits batlles», però també el va signar Jean-Marc Pujol, batlle de Perpinyà, el que li dona una altra dimensió. El nord agraeix al sud la dignitat i el civisme que són tot un exemple per Europa. Ell també, pensa que el tema de la independència pertany als catalans dels sud, en virtut del dret a l'autodeterminació. El primer problema és la democràcia. Cita una frase de Victor Hugo: «Il n'y a rien de plus puissant qu'une idée dont le temps est venu», el que dona la mesura del que pensa pel que fa a la situació catalana. Diu que cal defensar la separació de poders i les minories, i que, de moment, França no vol veure la gravetat de la situació.