Catalunya com a nou model democràtic?

Dijous passat, la Casa de la Generalitat a Perpinyà i el Comitè de Solidaritat Catalana organitzaven una conferència sobre el tema «Catalunya com a nou model democràtic?». Hi van participar dos autors del llibre groc: el periodista i activista David Fernàndez, i l'historiador Joan Becat.

El Joan Becat va explicar les condicions en què l'havien convidat a escriure unes planes al llibre groc. En aquest article, no pretèn donar un panorama de la història de Catalunya, que ja existeixen obres dedicades al tema, sinó donar els elements que permeten entendre la situació actual, passant per unes institucions que podríem qualificar de «pre-democràtiques», fins a la Generalitat d'avui que, fet únic a Europa, segueix ocupant el mateix palau que els seus antecessors, segles enrere. Va subratllar el caràcter enganyós de la denominació «transició democràtica» que suposadament va tenir lloc fa quaranta anys, ja que en gran part els funcionaris franquistes mai van ser apartats i moltes institucions establertes per la legitimitat procedent de la victòria franquista el 1939 s'han conservat. Després va explicitar quines estructures hauria de crear el govern a l'exili perquè Catalunya pogués ser reconeguda com un estat independent quan arribi el moment.

El David Fernàndez va advertir d'entrada que el seu discurs seria menys optimista. Va recordar la situació de repressió que està vivint Catalunya, amb presos polítics i exiliats, però també amb més de mil persones perseguides judicialment, comptant més de 700 batlles sobre 948. Dins un context marcat per la dificultat que té la classe política a donar una sortida cap a la independència, s'ha de remarcar el paper del poble. El primer d'octubre va ser-ne un moment clau, que s'ha de reivindicar. No cal oblidar-se també del paper de la resta dels Països Catalans, particularment de Catalunya Nord, on gent viu amb preocupació el que està passant al Principat, fins al punt que cent batlles van firmar el manifest per la llibertat dels presos polítics. Aquestes darreres setmanes l'actualitat hi ha sigut intensa. A Catalunya Nord li toca un paper fins ara inaudit, d'una manera que pot recordar el d'Irripalde (País Basc Nord).