Actualitats

Presentació del llibre groc a Barcelona

admin — Mon, 08 Oct 2018 10:00:03 +0000

08/10/2018

Dimecres 10 d'octubre a les 19h, presentació del catàleg de l'exposició 55 urnes per la llibertat, també anomenat «llibre groc». Tindrà lloc a la sala d'actes de l'espai Santa Mònica (al número 10 de la Rambla). Hi intervindran Xavier Antich, filòsof, Joan Becat, historiador, David Fernàndez, periodista i activista, i Vicent Partal, director de Vilaweb.

Inauguració de les exposicions del Comitè a Barcelona per l'1-O

admin — Sun, 07 Oct 2018 16:38:40 +0000

07/10/2018

Després de l'èxit a Perpinyà (10000 visitants), les exposicions del Comitè de Solidaritat Catalana 55 urnes per la llibertat i 155 fotos per la llibertat són visibles a la ciutat comtal (respectivament fins al 25 de novembre i el 27 d'octubre). Dilluns 1 d'octubre passat, dins un context d'actualitat intensa una any després del referèndum d'autodeterminació, van ser inaugurades en presència de les màximes autoritats del país.

Primer, a l'espai Santa Mònica (a baix de les Rambles), vam poder constatar que l'exposició 55 urnes per la llibertat quedava molt bé al claustre Max Cahner. Davant de les fotos del Georges Bartoli, un piano sediciós havia sigut instal·lat, sense que de moment poguéssim saber amb quina finalitat... També són exposades cartes de presos polítics o que els hi són destinades, amb la col·laboració de Vilaweb.

L'acte va començar poc després de les 6 de la tarda, comptant amb la presència dels MHP Mas i Torra i de l'Hble. Sra. Borràs, consellera de cultura. Van poder intervenir l'Hervé Pi, coordinador del Comitè de Solidaritat Catalana, i l'Esteve Sabench, comissari de l'exposició. L'Hervé va aprofitar-ne per anunciar l'esdeveniment del 30 d'octubre vinent a Perpinyà, que retrà homenatge als represaliats polítics, un any després que membres del govern marxessin a l'exili. L'Esteve va demanar al President que l'exposició integrés les col·leccions de Catalunya, cosa que va acceptar. Després familiars de represaliats polítics van llegir cartes de presos polítics. El President Torra va concloure l'acte, abans que baixéssim al claustre on un Lluís Llach molt emocionat va cantar uns minuts, acompanyant-se amb el piano d'un color prohibit en període electoral. (Vegeu el vídeo de l'acte sencer.)

Cap a Sant Lluc. Pugem per la Rambla, passem pel Barri Gòtic, travessem la Laietana. Molts manifestants. Més tard entendríem, veient els missatges que transiten per les xarxes, que són els que s'han perdut, i que els diuen que vagin cap al parlament. Finalment arribem al cercle artístic Sant Lluc. La Joana Serra, del Comitè de Solidaritat, ja ha parlat, però escoltem els discursos de la Roser Vilallonga (que va formar amb el Jordi Borràs el jurat que va seleccionar les fotos de 155 fotos per la llibertat), i de la consellera de cultura, Laura Borràs (ella sí que ha arribat a temps des de Santa Mònica). Du un vestit groc, el mateix, recorda, que el dia de la presa de possessió. Subratlla l'excepcionalitat del moment: si no fos per l'aplicació fal·laç de l'article 155 de la constitució espanyola, seguiria treballant a la Universitat. Ara coneixem el joc brut de l'Estat espanyol, i hem de seguir actuant fins aconseguir la República. Obre l'espai d'exposició (format per dues sales), hi entra un públic nombrós.

Cap a Barcelona

admin — Mon, 01 Oct 2018 08:10:58 +0000

01/10/2018

Una vegada més, Catalunya Nord porta les urnes al sud. Avui a la tarda, presentarem a Barcelona dues exposicions del Comitè de Solidaritat Catalana:

A les 6 de la tarda, a l'espai Santa Mònica, inaugurem l'exposició 55 urnes per la llibertat, en presència del MHP Quim Torra.
A dos quarts de 8 de la tarda, al cercle artístic Sant Lluc, inaugurem l'exposició 155 fotos per la llibertat, amb Laura Borràs, consellera de cultura.

Conferència: «el procés català vist des del Nord»

admin — Fri, 21 Sep 2018 15:23:39 +0000

21/09/2018

Dijous 20 de setembre passat, la Casa de la Generalitat a Perpinyà i el Comitè de Solidaritat Catalana organitzaven una conferència sobre el tema «el procés català vist des del Nord». Hi participaven tres elegits nord-catalans. L'Annabelle Brunet és consellera departamental, i tinent al batlle de Perpinyà, encarregada de les relacions amb la universitat. El Nicolas Garcia és vice-president del consell departamental, i secretari del Partit Comunista. El Jean-Paul Billès és batlle de Pesillà de la Ribera, i és un dels elegits a l'origen del manifest per la llibertat dels presos polítics. L'ajuntament de Pesillà de la Ribera acull l'exposició fotogràfica de la Roser Vilallonga «un poble, un país, un anhel» fins al 28 de setembre.

Aquesta conferència coincidia amb l'aniversari dels fets ocorreguts l'any passat a Catalunya: escorcolls i arrestacions a les conselleries, policia que pretenia entrar a la seu de la CUP sense cap ordre judicial. Aquells dies també vàrem veure com es violaven unes determinades llibertats individuals aferents a la llibertat d'expressió, com una de tan antiga com el secret de les correspondències, o els atacs repetits a Internet: censura i bloqueigs de webs, confiscació de noms de domini .cat, detenció de Pep Masoliver, director de l'àrea d'informació i sistemes de la Fundació puntCat, accions durament criticades per la Internet Society (ISOC).

L'Annabelle Brunet ens contesta que no està veient el procés català, diu que l'estem vivint també a Catalunya Nord, que aquest poble també és poble nostre. Es va poder fer a Perpinyà prou ràpidament una moció municipal, tot i que era menys ambiciosa que el manifest iniciat pel Jean-Paul Billès que finalment també va ser signat pel batlle de Perpinyà el 31 d'agost passat. Tractant-se de la capital de Catalunya Nord, és molt important de cara als elegits del sud. La trobada de batlles a Prats de Molló va ser un moment molt fort. Hi ha gent concernida i amb ganes d'avançar. Tanmateix, constata que per molts batlles, encara hi ha prou desconeixement. Pel que fa als mitjans, molts no volen investigar, i escolten els seus corresponsals. La tinent al batlle considera que és impossible callar una vegada hagis entès la situació. Més tard, responent a qüestions, l'Annabelle Brunet, que és advocada, ens explica que el col·legi d'advocats de Perpinyà, que té vincles amb el col·legi d'advocats de Catalunya, va ser reticent a votar mocions a favor dels presos polítics, el que demostra el grau de desconeixement que encara subsisteix, i la feina que queda per fer.

El Nicolas Garcia comença afirmant que tot el que s'ha guanyat, ha sigut per la militància. Des del punt de vista democràtic, la situació és molt greu. Li sembla molt preocupant quan la Guàrdia Civil entrés a les conselleries. Tractant-se de la mobilització a Catalunya Nord, pensa a l'encop que ha sigut molt important, ja que hem vist molta gent manifestar-se més enllà dels cercles militants habituals, i que s'ha pogut concretar accions importants, i que també ha sigut dèbil, si pensem que França hauria de reivindicar amb particular contundència les llibertats democràtiques, que són afer de tots. La independència de Catalunya, ho decidiran els catalans, en virtut del dret a l'autodeterminació, però l'aspecte democràtic és universal. Els judicis polítics, quan arribin a les instàncies europees, faran jurisprudència democràtica a tot Europa. Si ho deixéssim fer, qui sap què pot passar? Qui impedirà els governs de prohibir manifestacions? Això, en definitiva, «va de democràcia». Tal com ho veu, el moviment cap a la independència és irreversible, n'és convençut observant la història d'Espanya i de Catalunya aquests darrers segles, i l'augment de la voluntat independentista des del 2010. Avui, tot i les condicions difícils, el govern català pot gestionar políticament qualsevol situació, quedant-se a la situació actual, evolucionant cap al federalisme, o implementant la independència. Es pot adreçar a la seva població per saber què vol.

El Jean-Paul Billès recorda que abans de l'1-O, el consell municipal va fer una foto amb un cartell que deia «les urnes no mosseguen». La seua acció és a favor de la llibertat d'expressió, i del respecte del vot dels electors. El va sobtar la gravetat dels fets del 20-S, que és la resposta d'un estat brutal que va sorprendre tothom. El Jean-Paul Billès, com molts batlles de municipis petits, no pertany a cap partit polític perquè, segons diu, no se sent la força per compartir totes les idees d'un partit. Els vincles que té amb el sud no són d'avui, sinó més aviat de la sortida de la dictadura, quan va realitzar que era del band de la gent reprimida. L'espai europeu té valors democràtics, que suposen que cal garantir la llibertat d'expressió de la gent. A Catalunya, hi ha 700 batlles perseguits, mentre que la República Francesa es fonamenta sobre valors i llibertats fonamentals i democràtiques. D'aquí ve el manifest per la llibertat d'expressió, i també llibertat de reunió, d'opinió, dels sindicats i d'associació, que de 12 signatures inicials va ser signat per 100 batlles. Són sobretot «petits batlles», però també el va signar Jean-Marc Pujol, batlle de Perpinyà, el que li dona una altra dimensió. El nord agraeix al sud la dignitat i el civisme que són tot un exemple per Europa. Ell també, pensa que el tema de la independència pertany als catalans dels sud, en virtut del dret a l'autodeterminació. El primer problema és la democràcia. Cita una frase de Victor Hugo: «Il n'y a rien de plus puissant qu'une idée dont le temps est venu», el que dona la mesura del que pensa pel que fa a la situació catalana. Diu que cal defensar la separació de poders i les minories, i que, de moment, França no vol veure la gravetat de la situació.

Vernissatge de l'exposició «155 fotos per la llibertat» a Alenyà

admin — Mon, 17 Sep 2018 12:31:43 +0000

17/09/2018

Ahir es va acabar l'exposició 155 fotos per la llibertat presentada a Perpinyà. Ara l'exposició girarà per Catalunya Nord abans de marxar cap al sud. Comencem amb el poble d'Alenyà: demà 18 de setembre a les set de la tarda, tindrà lloc el vernissatge de l'exposició, a la rotonda dels cellers Ecoiffier.

Invitació a l'exposició

Catalunya com a nou model democràtic?

admin — Fri, 14 Sep 2018 08:46:52 +0000

14/09/2018

Dijous passat, la Casa de la Generalitat a Perpinyà i el Comitè de Solidaritat Catalana organitzaven una conferència sobre el tema «Catalunya com a nou model democràtic?». Hi van participar dos autors del llibre groc: el periodista i activista David Fernàndez, i l'historiador Joan Becat.

El Joan Becat va explicar les condicions en què l'havien convidat a escriure unes planes al llibre groc. En aquest article, no pretèn donar un panorama de la història de Catalunya, que ja existeixen obres dedicades al tema, sinó donar els elements que permeten entendre la situació actual, passant per unes institucions que podríem qualificar de «pre-democràtiques», fins a la Generalitat d'avui que, fet únic a Europa, segueix ocupant el mateix palau que els seus antecessors, segles enrere. Va subratllar el caràcter enganyós de la denominació «transició democràtica» que suposadament va tenir lloc fa quaranta anys, ja que en gran part els funcionaris franquistes mai van ser apartats i moltes institucions establertes per la legitimitat procedent de la victòria franquista el 1939 s'han conservat. Després va explicitar quines estructures hauria de crear el govern a l'exili perquè Catalunya pogués ser reconeguda com un estat independent quan arribi el moment.

El David Fernàndez va advertir d'entrada que el seu discurs seria menys optimista. Va recordar la situació de repressió que està vivint Catalunya, amb presos polítics i exiliats, però també amb més de mil persones perseguides judicialment, comptant més de 700 batlles sobre 948. Dins un context marcat per la dificultat que té la classe política a donar una sortida cap a la independència, s'ha de remarcar el paper del poble. El primer d'octubre va ser-ne un moment clau, que s'ha de reivindicar. No cal oblidar-se també del paper de la resta dels Països Catalans, particularment de Catalunya Nord, on gent viu amb preocupació el que està passant al Principat, fins al punt que cent batlles van firmar el manifest per la llibertat dels presos polítics. Aquestes darreres setmanes l'actualitat hi ha sigut intensa. A Catalunya Nord li toca un paper fins ara inaudit, d'una manera que pot recordar el d'Irripalde (País Basc Nord).

Més de 3000 visitants aquesta setmana a la Casa de la Catalanitat

admin — Mon, 10 Sep 2018 08:21:11 +0000

10/09/2018

3000 persones han visitat l'exposició «Urnes per la llibertat» aquesta setmana a Perpinyà! És visible fins al 25 de setembre a la Casa de la Catalanitat, entre les 9 i les 12 i entre les 12.30 i les 17. Serà oberta el proper cap de setmana, dissabte 15 i diumenge 16.

Conferència dijous vinent: «Catalunya com a nou model democràtic?»

admin — Sun, 09 Sep 2018 10:37:39 +0000

09/09/2018

Dijous vinent, a la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà (1, carrer de la Fusteria) a les 18.30, tindrà lloc una conferència organitzada pel Comitè de Solidaritat, que tindrà per tema: «Catalunya com a nou model democràtic?». Hi intervindran dos autors del llibre groc: el periodista i activista David Fernàndez i l'historiador Joan Becat. No us perdeu oradors de tanta qualitat!

El llibre groc a Barcelona

admin — Fri, 07 Sep 2018 18:33:11 +0000

07/09/2018

Dins el marc de la setmana del llibre en català, presentarem el llibre groc a Barcelona. Aquest llibre, que presenta les obres de l'exposició 55 urnes per la llibertat, actualment a la Casa de la Catalanitat a Perpinyà, és una obra d'art en si mateixa, disponible en català, francès i anglès (però en un sol color, clar). Vingueu a trobar-nos per la diada, l'11 de setembre, a les 11:30, avinguda de la Catedral (escenari 2).

Això ha estat possible gràcies a l'editorial Dalmau.

Catalunya i la Unió Europea, una mateixa visió de la democràcia?

admin — Thu, 06 Sep 2018 20:41:19 +0000

06/09/2018

La Casa de la Generalitat a Perpinyà ha acollit aquest dijous 6 de setembre una taula rodona amb els eurodiputats Josep Maria Terricabras i Marie-Pierre Vieu, dues de les veus més representatives a l'Eurocambra a l'hora de denunciar la situació des presos i exiliats polítics catalans. Amb les seves intervencions, Terricabras i Vieu han lamentat la incapacitat de la Unió Europea per protegir i garantir els drets polítics i civils del poble català.

La conferència amb els eurodiputats és un dels diversos actes paral·lels organitzats pel Comitè de Solidaritat en paral·lel a les exposicions 55 urnes per la llibertat i 155 fotos per la llibertat.